PASSA-PÒRTS 2008


Datas : 11 e 12 d'abriu 2008
Lòc : Sala deras Hèstas de Montrejau

Eth Ostau Comengés

Acuelh


Vaus Jornadas Occitanas 
Passa-Pòrts
11 e 12 d’abriu 2008


Montrejau, plaça-hòrta d’Occitània

Enguan, eras 5aus Jornadas Occitanas Passa-Pòrts qu’an un còp de mès sedusit un public nombrós e variat. Eths 11 e 12 d’abriu, 700 personas qu’arresponeren ara invitacion d’Eth Ostau Comengés : musicaires, dançaires, cantaires, esportius, universitaris, productors locaus e un nombre impressionant de joesis !

Era Jornada deths Gafets
Tot que comencèc eth divendres 11 d’abriu, a compdar de 9 oras. 250 escolans qu’aprenguen eth occitan en diferentis collègis e licèus deth parçan – sense desbrembar eths petitons dera Calandreta de Bertren – que s’arretrobèren ena sala deras Hèstas de Montrejau. Eth maitin, cada classa que presentèc un espectacle de uá vintiá de minutas preparat en cors d’occitan. Ath programa : cant, teatre, condes, dança… Era fin deth maitin e eth debut dera vrespada que huren consacrats ath aprentissatge deras danças occitanas, en compànhia deths membres dera associacion Danças Occitanas e Tradicionalas de Gordan-Polinhan. Après, Ives Durand, vengut especialament de Roèrgue, que condèc aths dròlles Lo rei de las agraulas. A notar eth estrambòrd deths gafets pendent eras danças e era suá bona tenguda tota era jornada. 

Era taula arredona sus era cultura orala
Eth ser, uá taula arredona en occitan e en francés que permetec d’arretrobar tres especialistas dera cultura orala en eths Pirenèus gascons :
-    Isaura Gratacos, plan coneguda pr’amor deras suás arrecèrcas etnologicas deth Coseran ara Bigòrra
-    Fabrici Bernissan, qu’a botat sus pè uá còlha d’enquestaires professionaus en Nautis Pirenèus
-    Aitor Carrera, professor ara universitat de Lhèida, autor d’enquèstas lingüisticas e toponimicas ena Val d’Aran e en Naut Comenge.
Cadun son torn, eths intervengueires que heren part dera suá experiéncia, qu’evoquèren eras tecnicas entà amassar eras informacions, sense desbrembar era necessitat de difusar eths documents sonòres o audiovisaus cuelhuts : conferéncia, edicion de libes o de DVD, siti internet …

Eths estagis de musica e de dança
Eth dissabte 12 d’abriu, que i aviá era 1èra edicion deths Talhèrs musicaus d’Eth Ostau Comengés. Tres estagis qu’èran proposats : acordeon diatonic, clarin e borrèias deth Aubrac. Uá quarantiá d’estagiaris que prengueren part en aqueris tres talhèrs que’s passavan ena Escòla deths Pirenèus e ena sala deras Escòlas Vielhas, de 10 oras a 17 oras.

Animacion deth centre de Montrejau
Era vrespada, dejós un temps heresc mès assolelhat, qu’èra organizada era 4au edicion dera corsa a pè Era Hlama Occitana, en partenariat en ame eth ACM Running Club. Aquera corsa entram Montrejau, Aventinhan e Cuguron qu’amassèc 60 correires. En dehòra de son caractère esportiu, aquera espròva qu’a coma objectiu de sensibilizar eths concurrents ara cultura occitana : drapèus occitans, consignas balhadas en occitan ath micrò, noms occitans naras còlhas engatjadas, musica e cants occitans ath depart e ara arribada gràcia ara participacion deths Birossans e deth grop vocau Semiac en Bigòrra, cargadis d’animar eth centre dera ciutat.

Era serada occitana : d’Auvernhe aths Pirenèus
Après un bon sopar a basa de produïts deth terrador, era serada que comencèc de cap a 21 oras, en ame eth triò comengés Apiou-Reuge e, de tira, eths dançaires qu’entrèren en accion, ath son deth acordeon, dera viola e dera bodèga. Après, Semiac en Bigòrra que pugèc sus scèna nà interpretar cants polifoncis occitans. Eras danças que tornèren après en ame Eths Birossans, aqueste còp ath son deth aubuès deth Coseran.
 Enfin, eth grop Traucatèrme, composat de ueit Auvernhasses, que botèc eth huec ena sala deras Hèstas, eth temps d’un bal on eths instruments tradicionaus s’abarregèren aths coires, aras guitarras e ara bateria – sense desbrembar eras paraulas, en occitan plan segur –  nath plaser deths dançaires vengudis deths quate cantons d’Occitània.

Pendent aqueris dus diás plaçadis dejós eth signe dera cultura, deth espòrt e dera convivialitat, Eth Ostau Comengés que demostrèc un còp de mès era riquessa e era vitalitat dera cultura occitana, uá cultura millenària mès tostemps viva.

f